Milers de persones convivint en un espai atapeït. Els carrers són estrets, decorats amb grafits, i amb nens innocents aparentment feliços jugant a pilota. Ens trobem dins del Camp de Refugiats d’Aida, a Betlhem, fundat l’any 1948, arran de la creació de l’Estat d’Israel per l’Associació UNRWA (United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East). Milers de palestins van ser expulsats de les seves llars enmig d’un sentiment de derrota i de resignació. Actualment viuen al Camp d’Aida uns 5.000 refugiats palestins, molts d’ells són infants que han nascut, jugat, après i madurant, entre murs.
Com molts d’altres nens, ells també tenen somnis, però els seus són molt més simples. Els hi agradaria poder dutxar-se durant molta estona i anar amb autobús d’excursió sense passar per cap check point. Són els seus desitjos i són del tot comprensibles. La infància d’un nen marca la resta de la seva vida. Des del Camp d’Aida és dóna ajuda psicològica a molts d’ells. Alguns han estat ferits per tirar pedres al mur o per jugar a prop d’ell. És el cas de Mohamed, un nen del Camp de 14 anys, que el van disparar per anar amb patins.
Tota una vida entre murs és el que han viscut els infants del Camp de Refugiats Palestins d’Aida. Malauradament la vida segueix i seguirà, d’una manera normal, però dins d’una anomalia. Una anomalia incomprensible i cruel.
Anna Milans
Com molts d’altres nens, ells també tenen somnis, però els seus són molt més simples. Els hi agradaria poder dutxar-se durant molta estona i anar amb autobús d’excursió sense passar per cap check point. Són els seus desitjos i són del tot comprensibles. La infància d’un nen marca la resta de la seva vida. Des del Camp d’Aida és dóna ajuda psicològica a molts d’ells. Alguns han estat ferits per tirar pedres al mur o per jugar a prop d’ell. És el cas de Mohamed, un nen del Camp de 14 anys, que el van disparar per anar amb patins.
Tota una vida entre murs és el que han viscut els infants del Camp de Refugiats Palestins d’Aida. Malauradament la vida segueix i seguirà, d’una manera normal, però dins d’una anomalia. Una anomalia incomprensible i cruel.
Anna Milans