Tot periodista ha pensat alguna vegada en ser corresponsal. El somni d’Albert Elfa, periodista en plantilla de Televisió de Catalunya, va arribar l’any 2005 quan va començar la corresponsalia a Washignton DC. Des d’allà va cobrir esdeveniments com l’arrasament de l’huracà Katrina o l’ascens a la Casa Blanca de l’actual president dels Estats Units, Barcak Obama. L'any 2009 es va posar al capdavant de la corresponsalia de la televisió pública catalana, a l’Orient Mitjà.
Cobrir esdeveniments i conflictes des de l'estranger implica conèixer perfectament la realitat del país i estar informat en tot moment. Israel i Palestina són territoris on la informació no escasseja i és important estar al dia del conflicte. Elfa ens explica que té dos carnets per exercir de periodista: un per territori Israelià i l’altre per territori Palestí. Tots dos governs volen que els informadors s’impliquin. Albert Elfa referent a això cita: “ets periodista i no et pots posicionar, però sempre s’escapa algun adjectiu”. Afegeix que pel sol fet de ser periodista Europeu ja se’t considera pro palestí i que no s’ha de caure en tòpics. Respecte al conflicte també comenta que la pau tardarà en arribar, i que abans, “ arribarà el Messies”.
Dur a terme una corresponsalia no és fàcil. Al llarg dels anys aquesta feina ha canviat i cada vegada és més complicat exercir de periodista a l’estranger. Per una banda els mitjans prescindeixen de corresponsals, abarcant més territoris, i per l’altra, sempre estan en el punt de mira. Tot i així Elfa diu que “cada dia s’aprenen coses noves” i que això compensa. Des de TV3 es contracta una plantilla tècnica dins del territori que acompanya i ajuda a l’Albert.
Abans d’acabar la xerrada, Elfa rep una trucada. Ens informa que més de 500 Germans Musulmans han estat condemnats a pena de mort a Egipte. Es disculpa i marxa. Així és la feina d’un corresponsal. Ha de fer un stand up pel Telenotícies Migdia.
Anna Milans
Cobrir esdeveniments i conflictes des de l'estranger implica conèixer perfectament la realitat del país i estar informat en tot moment. Israel i Palestina són territoris on la informació no escasseja i és important estar al dia del conflicte. Elfa ens explica que té dos carnets per exercir de periodista: un per territori Israelià i l’altre per territori Palestí. Tots dos governs volen que els informadors s’impliquin. Albert Elfa referent a això cita: “ets periodista i no et pots posicionar, però sempre s’escapa algun adjectiu”. Afegeix que pel sol fet de ser periodista Europeu ja se’t considera pro palestí i que no s’ha de caure en tòpics. Respecte al conflicte també comenta que la pau tardarà en arribar, i que abans, “ arribarà el Messies”.
Dur a terme una corresponsalia no és fàcil. Al llarg dels anys aquesta feina ha canviat i cada vegada és més complicat exercir de periodista a l’estranger. Per una banda els mitjans prescindeixen de corresponsals, abarcant més territoris, i per l’altra, sempre estan en el punt de mira. Tot i així Elfa diu que “cada dia s’aprenen coses noves” i que això compensa. Des de TV3 es contracta una plantilla tècnica dins del territori que acompanya i ajuda a l’Albert.
Abans d’acabar la xerrada, Elfa rep una trucada. Ens informa que més de 500 Germans Musulmans han estat condemnats a pena de mort a Egipte. Es disculpa i marxa. Així és la feina d’un corresponsal. Ha de fer un stand up pel Telenotícies Migdia.
Anna Milans