Terra de presos, murs i check points.
El batec, els clàxons. Crits, mercats, carros de maduixes i ametlles verdes. Carros de flors. Cotxes, cotxes i busos i taxis i taxis i busos. Tot es fusiona i es trastorna. Carrers plens de mil bambes, vestits i menjar. I vinga botigues i publicitat. Normalitat aparent.
De sobte, un edifici envoltat d’aigua com a representació de moviment i llibertat que caracteritzava un dels líders palestins més aclamats, Yasser Arafat. Va morir l’11 de novembre de 2004 i des del 2012 la seva tomba es troba en un espai que és sinònim d’honor i magnificència. Un contrast més entre els carrers de Ramallah. Cal recordar que va ser, entre d’altres coses, membre i cofundador d’El Fatah, organitzador d’operacions armades com al-Assifa o al-Intilaqa, president de l’OLP (Organització per a l’Alliberació de Palestina), orador de la primera locució a l’ONU on es reconeix per majoria absoluta el dret dels palestins a l’autodeterminació, a la independència nacional i a la sobirania (1974). La seva lluita va ser criticada a causa del reconeixement d’un Estat israelià en els acords d’Oslo II, quan era president de l’ANP (Autoritat Nacional Palestina).
Però la vida a Ramallah continua entre els seus carrers entortolligats. Et gires i t’allunyes del centre, però no de la controvèrsia ni de les botigues. Concretament, a Qalandiya, una avinguda prop (del check point) que sovint és punt d’enfrontaments. Davant de les cases, soroll i carrers. darrere, el mur. Una i dues i tres botigues de joguines. Entre elles la làpida que recorda l’assassinat de Mahmud Waji Awad com a conseqüència d’un atac de la Tsahal, el dia 28 de novembre de 2013.
A Qalandiya, doncs, la torre de vigilància marca el límit del mur. Al costat, una gran pintada d’Arafat i, entremig, cues eternes per a travessar el check point. Entre els barrots, les càmeres i els detectors, el nerviosisme i la passivitat mantenen el ritme d’un motor molt allunyat de la dignitat.
Futur?
Dimarts 18 de març, Mahmud Abás, el president de l’ANP, va demanar a EEUU que Israel es comprometés a frenar la construcció d’habitatges als assentaments. La resposta? Avui, un dels principals diaris israelians, Haaretz, anuncia la construcció de 1.500 cases a assentaments de territori palestí ocupat a Cisjordània.
Judith Jordà I Frias
El batec, els clàxons. Crits, mercats, carros de maduixes i ametlles verdes. Carros de flors. Cotxes, cotxes i busos i taxis i taxis i busos. Tot es fusiona i es trastorna. Carrers plens de mil bambes, vestits i menjar. I vinga botigues i publicitat. Normalitat aparent.
De sobte, un edifici envoltat d’aigua com a representació de moviment i llibertat que caracteritzava un dels líders palestins més aclamats, Yasser Arafat. Va morir l’11 de novembre de 2004 i des del 2012 la seva tomba es troba en un espai que és sinònim d’honor i magnificència. Un contrast més entre els carrers de Ramallah. Cal recordar que va ser, entre d’altres coses, membre i cofundador d’El Fatah, organitzador d’operacions armades com al-Assifa o al-Intilaqa, president de l’OLP (Organització per a l’Alliberació de Palestina), orador de la primera locució a l’ONU on es reconeix per majoria absoluta el dret dels palestins a l’autodeterminació, a la independència nacional i a la sobirania (1974). La seva lluita va ser criticada a causa del reconeixement d’un Estat israelià en els acords d’Oslo II, quan era president de l’ANP (Autoritat Nacional Palestina).
Però la vida a Ramallah continua entre els seus carrers entortolligats. Et gires i t’allunyes del centre, però no de la controvèrsia ni de les botigues. Concretament, a Qalandiya, una avinguda prop (del check point) que sovint és punt d’enfrontaments. Davant de les cases, soroll i carrers. darrere, el mur. Una i dues i tres botigues de joguines. Entre elles la làpida que recorda l’assassinat de Mahmud Waji Awad com a conseqüència d’un atac de la Tsahal, el dia 28 de novembre de 2013.
A Qalandiya, doncs, la torre de vigilància marca el límit del mur. Al costat, una gran pintada d’Arafat i, entremig, cues eternes per a travessar el check point. Entre els barrots, les càmeres i els detectors, el nerviosisme i la passivitat mantenen el ritme d’un motor molt allunyat de la dignitat.
Futur?
Dimarts 18 de març, Mahmud Abás, el president de l’ANP, va demanar a EEUU que Israel es comprometés a frenar la construcció d’habitatges als assentaments. La resposta? Avui, un dels principals diaris israelians, Haaretz, anuncia la construcció de 1.500 cases a assentaments de territori palestí ocupat a Cisjordània.
Judith Jordà I Frias