BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) és una ONG que utilitza el boicot com a eina de pressió en contra de l’ocupació israeliana. Les seves bases radiquen en el respecte de la llei internacional, el pluralisme i l’antiracisme. L’essència no violenta del boicot, doncs, es considera el mitjà de lluita per a aconseguir tres objectius. En primer lloc, l’alliberació dels palestins de Gaza i de Cisjordània. En segon lloc, l’equitat entre palestins. I en tercer lloc, el retorn a casa seva dels refugiats i palestins que viuen en altres llocs. BDS té entitats a diversos països d’Europa i a Japó, Corea, Tailàndia, Austràlia, Sud-àfrica, Brasil, Argentina i Xile, entre d’altres.
Si parlem de boicot i de resistència, cal citar una figura ben representativa, Nelson Mandela, en la lluita contra l’apartheid sud-africà. Aplicant aquesta lluita en el marc del conflicte palestino-israelià, Mandela va oficialitzar el boicot a Israel a finals de 2012. Una altra figura històrica inevitable sobre el boicot és Mahatma Gandhi i les seves accions en contra del colonialisme i britànic. I, un cop més, la lluita contra l’imperi britànic continua. Aquesta vegada, en terres palestines i en temps de la declaració de Balfour, l’any 1917. Aleshores, les botigues van tancar com a mostra de rebuig. En definitiva, el boicot es pot emprendre en diverses formes i, efectivament, existeixen molts àmbits on posar-lo en pràctica. Així, entre d’altres, trobem:
Boicot cultural: prohibició d’actuacions a Israel, tal com es va fer a Sud-àfrica. Boicot polític: com el cas polèmic de les Pussy Riot. Boicot acadèmic: evitant convenis amb universitats en territori il·legal ocupat, com per exemple la UVic que dóna a conèixer la campanya “complicitats que maten”. [http://www.directa.cat/noticia/marxa-campanya-%E2%80%9Ccomplicitats-que-maten%E2%80%9D-contra-els-acords-signats-entre-uvic-universitats-i]. El passat 13 de març de 2014 més d’un miler de persones varen firmar un manifest de BDS on s’insta a trencar aquest tipus de relacions. [http://www.lamarea.com/2014/03/13/medio-millar-de-profesores-universitarios-piden-cortar-relaciones-academicas-con-israel/ ]
Boicot en el món dels negocis: empreses que treballen per a l’ocupació. HP, per exemple, ofereix els seus productes als check-points per a controlar els palestins a través de detectors de metall, detectors d’empremta, càmeres, etc. Tot i així no n’és la única, també hi trobem Intel i Dell. Referent als negocis amb Catalunya és necessari subratllar que el passat novembre, Artur Mas va visitar Israel. [http://www.setmanaridirecta.info/noticia/marxa-campanya-%E2%80%9Ccomplicitats-que-maten%E2%80%9D-contra-els-acords-signats-entre-uvic-universitats-is] Una visita (que va tenir una gran despesa, per cert) en vistes de futur per a estrènyer llaços amb aliats a l’estranger. En quins àmbits s’interessa d’aquest país tan petit però amb un dels exèrcits més poderosos del món i amb una tecnologia que avança a passos de gegant? Referent a la indústria armamentística amb armes i formació. Des de Catalunya, la campanya Negocis Ocults permet conèixer els convenis entre la Tsahal i els Mossos d’Esquadra o altres cossos policials de l’Estat espanyol com la Guardia Civil, Ertzaintza o la Policia Nacional; o empreses de seguretat privada. [https://www.youtube.com/watch?v=wrkAHsLg668]
Però això no és tot. El complot continua amb el Toys’R’Us, el Corte Inglés, CAT (empresa de construcció que treballa creant i ampliant assentaments il·legals), Imaginarium. La llista no s’acaba ni tampoc la intransigència metafòrica de les joguines com a productes de racisme, ocupació i guerra. Destí? La ingenuïtat, la innocència i la ignorància d’Occident.
Quina és la reacció política davant de les plataformes i ONG’s que lluiten per aquesta causa? A Israel existeix una llei que criminalitza el boicot, violant així les conseqüències que comporten certs complots. Els drets humans. BDS, doncs, s’hi veu involucrat. Un altre exemple és la de David Cameroun. La setmana passada, anunciava a la Knesset que Anglaterra no donaria suport a campanyes de boicot. Es tracta potser de preocupació davant del creixement de persones en aquesta lluita?
“Minimum form of solidarity” és l’acció directa que permet BDS. Actuar a partir de la recerca i, per tant, tenint coneixement de saber on s’ha construït un pintallavis del Sephora, una cuineta de l’Imaginarium o una peça de fruita d’un supermercat (fruita i verdura es conrea a assentaments israelians il·legals). El portaveu d’aquesta ONG anuncia que tot comença per un mateix. Per a afirmar el posicionament a favor de la causa palestina, cal actuar des del propi entorn, sent conscient que la vida és en tots els nostres actes.
Tested in combat és el certificat per armes en termes de “qualitat” que obre les fronteres a centenars de països per a tot el món. En altres paraules, significa que les armes s’han provat en terra ocupada. [http://www.setmanaridirecta.info/noticia/agents-dels-mossos-desquadra-reben-instruccio-israel-sobre-tecniques-seguretat-ciutadana]. L’ètica deu ser ben lluny, o potser és morta. Aquestes vendes vulneren quatre dels vuit apartats del Codi de Conducta de la UE així com nombrosos tractats i resolucions de l’ONU. Parlem de vius i de morts, on es posa en pràctica la nova adquisició sobre la població civil. Segurament, aquestes armes, que més tard entraran en el mercat, són les que dimarts 11 de març van assassinar quatre joves palestins a Gaza o potser les de dijous 13 de març amb l’assassinat d’un jove de 20 anys o les d’avui mateix, dia 22 de març, amb tres persones més al camp de refugiats de Jenin.
Es prova la mort a través de la vida. Tot plegat és una burla de domini i terror. Aquest any és l’Any Internacional de Solidaritat amb el poble palestí. A Europa s’ha celebrat la setmana de lluita contra l’apartheid entre l’1 i el 8 de març i als altres continents entre el 24 de febrer i el 28 de març. Un marc global on BDS en representa un motor considerable. Els engranatges es posen en marxa entre tots i totes.
Tal com va dir Gandhi:"first they ignore you, then they laught at you, then they fight, then you win”.
Per a més informació:
http://www.bdscatalunya.org/
Judith Jordà i Frias
Si parlem de boicot i de resistència, cal citar una figura ben representativa, Nelson Mandela, en la lluita contra l’apartheid sud-africà. Aplicant aquesta lluita en el marc del conflicte palestino-israelià, Mandela va oficialitzar el boicot a Israel a finals de 2012. Una altra figura històrica inevitable sobre el boicot és Mahatma Gandhi i les seves accions en contra del colonialisme i britànic. I, un cop més, la lluita contra l’imperi britànic continua. Aquesta vegada, en terres palestines i en temps de la declaració de Balfour, l’any 1917. Aleshores, les botigues van tancar com a mostra de rebuig. En definitiva, el boicot es pot emprendre en diverses formes i, efectivament, existeixen molts àmbits on posar-lo en pràctica. Així, entre d’altres, trobem:
Boicot cultural: prohibició d’actuacions a Israel, tal com es va fer a Sud-àfrica. Boicot polític: com el cas polèmic de les Pussy Riot. Boicot acadèmic: evitant convenis amb universitats en territori il·legal ocupat, com per exemple la UVic que dóna a conèixer la campanya “complicitats que maten”. [http://www.directa.cat/noticia/marxa-campanya-%E2%80%9Ccomplicitats-que-maten%E2%80%9D-contra-els-acords-signats-entre-uvic-universitats-i]. El passat 13 de març de 2014 més d’un miler de persones varen firmar un manifest de BDS on s’insta a trencar aquest tipus de relacions. [http://www.lamarea.com/2014/03/13/medio-millar-de-profesores-universitarios-piden-cortar-relaciones-academicas-con-israel/ ]
Boicot en el món dels negocis: empreses que treballen per a l’ocupació. HP, per exemple, ofereix els seus productes als check-points per a controlar els palestins a través de detectors de metall, detectors d’empremta, càmeres, etc. Tot i així no n’és la única, també hi trobem Intel i Dell. Referent als negocis amb Catalunya és necessari subratllar que el passat novembre, Artur Mas va visitar Israel. [http://www.setmanaridirecta.info/noticia/marxa-campanya-%E2%80%9Ccomplicitats-que-maten%E2%80%9D-contra-els-acords-signats-entre-uvic-universitats-is] Una visita (que va tenir una gran despesa, per cert) en vistes de futur per a estrènyer llaços amb aliats a l’estranger. En quins àmbits s’interessa d’aquest país tan petit però amb un dels exèrcits més poderosos del món i amb una tecnologia que avança a passos de gegant? Referent a la indústria armamentística amb armes i formació. Des de Catalunya, la campanya Negocis Ocults permet conèixer els convenis entre la Tsahal i els Mossos d’Esquadra o altres cossos policials de l’Estat espanyol com la Guardia Civil, Ertzaintza o la Policia Nacional; o empreses de seguretat privada. [https://www.youtube.com/watch?v=wrkAHsLg668]
Però això no és tot. El complot continua amb el Toys’R’Us, el Corte Inglés, CAT (empresa de construcció que treballa creant i ampliant assentaments il·legals), Imaginarium. La llista no s’acaba ni tampoc la intransigència metafòrica de les joguines com a productes de racisme, ocupació i guerra. Destí? La ingenuïtat, la innocència i la ignorància d’Occident.
Quina és la reacció política davant de les plataformes i ONG’s que lluiten per aquesta causa? A Israel existeix una llei que criminalitza el boicot, violant així les conseqüències que comporten certs complots. Els drets humans. BDS, doncs, s’hi veu involucrat. Un altre exemple és la de David Cameroun. La setmana passada, anunciava a la Knesset que Anglaterra no donaria suport a campanyes de boicot. Es tracta potser de preocupació davant del creixement de persones en aquesta lluita?
“Minimum form of solidarity” és l’acció directa que permet BDS. Actuar a partir de la recerca i, per tant, tenint coneixement de saber on s’ha construït un pintallavis del Sephora, una cuineta de l’Imaginarium o una peça de fruita d’un supermercat (fruita i verdura es conrea a assentaments israelians il·legals). El portaveu d’aquesta ONG anuncia que tot comença per un mateix. Per a afirmar el posicionament a favor de la causa palestina, cal actuar des del propi entorn, sent conscient que la vida és en tots els nostres actes.
Tested in combat és el certificat per armes en termes de “qualitat” que obre les fronteres a centenars de països per a tot el món. En altres paraules, significa que les armes s’han provat en terra ocupada. [http://www.setmanaridirecta.info/noticia/agents-dels-mossos-desquadra-reben-instruccio-israel-sobre-tecniques-seguretat-ciutadana]. L’ètica deu ser ben lluny, o potser és morta. Aquestes vendes vulneren quatre dels vuit apartats del Codi de Conducta de la UE així com nombrosos tractats i resolucions de l’ONU. Parlem de vius i de morts, on es posa en pràctica la nova adquisició sobre la població civil. Segurament, aquestes armes, que més tard entraran en el mercat, són les que dimarts 11 de març van assassinar quatre joves palestins a Gaza o potser les de dijous 13 de març amb l’assassinat d’un jove de 20 anys o les d’avui mateix, dia 22 de març, amb tres persones més al camp de refugiats de Jenin.
Es prova la mort a través de la vida. Tot plegat és una burla de domini i terror. Aquest any és l’Any Internacional de Solidaritat amb el poble palestí. A Europa s’ha celebrat la setmana de lluita contra l’apartheid entre l’1 i el 8 de març i als altres continents entre el 24 de febrer i el 28 de març. Un marc global on BDS en representa un motor considerable. Els engranatges es posen en marxa entre tots i totes.
Tal com va dir Gandhi:"first they ignore you, then they laught at you, then they fight, then you win”.
Per a més informació:
http://www.bdscatalunya.org/
Judith Jordà i Frias